A la UdG, ni democràcia ni legitimitat. Exemple, el Claustre d'avui

Comunicat del SEPC UdG respecte als fets ocorreguts al Claustre celebrat el 22 de novembre de 2012

Davant de la falta de democràcia d'avui matí al Claustre de la UdG i de la manca de legitimitat de l'equip de Rectorat que estem patint; el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exposa la greu situació que estem visquen a la UdG.

El Claustre ha començat amb la rectora presentant el seu informe, aquest hauria de veure reflectit la gestió que ha fet l'equip de Rectorat durant aquest any. Després d'això s'ha obert el torn de paraules i aquí ha començat la polèmica. El Rectorat encapçalat per la rectora i Carles Abellà s'ha saltat l'acord pres per la Mesa del Claustre en l'anterior reunió. A més, aquesta acció antidemocràtica s'ha fet deliberadament i, també després de fer una aturada per desencallar el tema.

La situació ha estat, com molt bé ha exposat un membre dels estudiants en la Mesa, que en aquella reunió es va acordar i donar a entendre, perfectament, que en aquest Claustre s'optaria per un model de torn de paraules amb pregunta del claustral i resposta de la rectora. És a dir, pregunta i resposta; i no, com s'ha fet, que era una bateria de preguntes dels claustrals i al final del torn una resposta agrupada de la rectora. Aquest fet, ha generat molta polèmica tant a la sala com a la xarxes socials ja que en cap moment el Rectorat ha tingut cap paper comprensiu (si es tractava d'un malentès per part d'un estudiant, com deien) i tampoc han accedir a materialitzar la proposta consensuada que s'havia acordat a la Mesa. I si això era poc; han escrit a l'acte de la reunió frases que no són certes, i sobretot de forma ambigua. Òbviament, afavorint els interessos de la rectora.

Aquesta acció gens democràtica per part de la rectora i de Carles Abellà ha provocat que la rectora respongués algunes preguntes compromeses de forma ambigua i no entrant en el detall tal com s'exigia en les preguntes. A més, en aquest Claustre la rectora s'ha vist obligada a respondre amb més precisió degut a la protesta, però la majoria de vegades en d'altres claustres obviava les preguntes i manipulava les seves respostes com volia.

El rectorat de la UdG ens té acostumats a la seva manca de transparència, opacitat i males formes de govern; però avui ens ho ha tornat a recordar. A més, ha mentit reiteradament en diversos temes. Quan s'ha donat a lloc la votació de l'informe de la rectora, el resultat ha estat 77 vots a favor, 67 en contra i 25 abstencions. Finalment ha estat aprovat per un estret marge vots, però des del SEPC entenem que és un signe clar que aquest rectorat ja no té legitimitat moral ni política per seguir governant la nostra universitat; i és per això que demanem la dimissió de la rectora Anna Maria Geli.

La suma de vots contraris i d'abstencions (per tant, com a mínim no ho tenien massa clar) supera amb escreix el nombre de vots favorables a la gestió del Rectorat. A això cal sumar-hi tota aquella gent que no són membres claustrals i que mai se'ls consulta; i finalment una dada molt rellevant: el 51% dels membres del Claustre són PDI funcionari. Per tant, ens trobem dins d'un sistema a la UdG que és estamental i no aquell d'una persona, un vot. És per això, que sense aquest avantatge de vots prioritàriament propers al Rectorat; ens haguéssim trobat amb una majoria àmplia de veus en contra de la gestió i les polítiques del Rectorat que encapçala Anna Maria Geli.

I per això demanem que, immediatament, es convoquin eleccions a rector/a ja que ara el Rectorat no té cap legitimitat ni per governar ni per parlar dels interessos de la comunitat universitària.

I és aquesta la rectora que sempre ens parla de democràcia, transparència, participació, etc. Els estudiants (i molts sectors de la comunitat universitària) no compartim la seva hipocresia i dia rere dia estem demanant que dimiteixi i que faci polítiques per afavorir la comunitat universitària i no pas els interessos dels seus amics de la Generalitat.

Amb fets com aquest, amb la privatització i retallades que estem patint, amb l'entrada dels Mossos dues vegades a la UdG i la repressió al carrer, i amb les polítiques neoliberals que aplica el govern de CiU; molts estudiants hem fet una llarga reflexió sobre l'ensenyament superior al nostre país. És per això que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, aquest diumenge demanem el vot per la Candidatura d'Unitat Popular – Alternativa d'Esquerres. Aquesta és la candidatura que amb més fermesa representa els interessos dels estudiants i de la comunitat universitària.

I també demanem als estudiants, i a la societat en general, que faci una profunda reflexió i que, sobretot, surti al carrer per a defensar els seus drets i la nostra universitat. Aquesta universitat que volem que sigui pública i de qualitat, però també popular, antipatriarcal i catalana. Per que ho volem tot; i ni l'equip de rectorat de la UdG, ni en Mas, ni en Mas-Colell, ni en Wert, ni en Rajoy, ni en Botín ni la Merkel ens ho impedeixin; no ens aturaran en el camí per defensar una universitat del poble i per al poble.

En resum, volem transmetre a la comunitat universitària i al conjunt de la societat que estem patint unes retallades i un mal govern intolerables. I aquest fet, es mostra a la pràctica a la UdG. La comunitat universitària, i en especial els estudiants, estem patint tot de mesures i martingales antidemocràtiques orquestrades per un Rectorat que se suposa que és de tots i totes. Uns fets, com els d'avui al Claustre del tot intolerables en una universitat que se suposa pública i democràtica.

A això, cal afegir que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i moltes altres veus de la UdG es demana una dimissió immediata de la rectora Anna Maria Geli i tot el seu equip de Rectorat. Ens trobem amb atzucacs democràtics dia a dia, i amb una manca de legitimitat que té aquest govern de la UdG (cal recordar, ja en el dia ser escollida, que la rectora que va tenir un % molt alt de vots nuls). N'estem farts de que la rectora obeeixi i accepti com a bones les mesures neoliberals que s'estan imposant a l'ensenyament superior. És l'hora de construir, i no de retallar i destruir com fa el Rectorat de la UdG.

És l'hora dels estudiants! És l'hora del poble!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-UdG)

Quan els estudiants teníem (i tenim) raó...

Fa uns quants dies, al canal 3/24, el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, va dir que l'aplicació del Pla Bolonya havia estat un “nyap” i que els estudiants tenien raó. Aquest, i d'altres, són uns fets que s'han materialitzat des de fa uns cursos i que els estudiants feia anys i panys que veníem denunciant. Tot i això, com sempre; a aquells estudiants que protestaven, es tancaven, debatien i feien sentir la seva veu, no se'ls va fer cas.

Vaig començar a militar en el sindicalisme estudiantil de l'Esquerra Independentista ja fa uns anys a la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) quan aquesta estava en el procés final de confluència amb l'Alternativa Estel (AE). A partir de la formació del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) he militat a la URV i ara mateix a la UdG on estic cursant un màster. Aquests anys d'una visió global del procés de lluita contra Bolonya, la implantació, la privatització progressiva de la universitat i les actuals retallades, em donen lloc a expressar la meva humil opinió respecte del que està passant a la universitat pública dels Països Catalans.

Abans del boom de la lluita contra el Pla Bolonya al voltant de 2008, la protesta i advertència del nefast pla ja feia anys que corria per les aules del nostre país de la mà del SEPC i d'algunes assemblees de facultat. En aquells moments ens ignoraven i ens tractaven de “radicals”. Més tard, quan van veure que el moviment estudiantil anava de debò, van dir que dèiem mentides, que érem uns exagerats i que només volíem buscar confrontació sense cap argument. Segurament, alguns pensaven (altres sabien que teníem raó) que érem uns queixosos i que el Pla Bolonya portaria bons fruïts a les aules universitàries.

Ens venien la moto de que el Pla Bolonya portaria més facilitats per traslladar-se per Europa a estudiar (quan no és cert i a més a molts països els graus són de tres anys), que les classes serien més participatives i esponjades (quan any darrere any hi ha increment de ràtio i la majoria de classes no s'imparteixen des de cap punt de vista des d'una educació popular); i que sortiríem de la universitat millor preparats (quan s'ha vist que al contrari, sortim pitjor preparats, amb menys optativitat i sense la utilitat de les “meravelloses” competències). I el que no ens deien es que el principal objectiu de l'aplicació del Pla Bolonya era la privatització i elitització de la universitat pública.

Cada cop, el sector privat té més pes i més decisió en els afers de la universitat i el coneixement. La mercantilització dels continguts i l'ensenyament cada any s'ha fet més palès. En aquest procés hi ha jugat un paper clau els Consells Socials de les universitats, els rectors, els governs autonòmics i centrals i la burgesia del nostre país (i dels veïns) que té molt d'interès que aquest procés segueixi endavant.

Avui dia, podem veure, encara més clar, com els bancs i les grans empreses controlen la nostra societat i exprimeixen al màxim als treballadors. Veiem com fan fora de casa seva a molta gent, com cada cop tenen més implantació a les universitats, com apugen els preus de les matrícules universitàries o com incentiven que els estudiants vagin a la universitat privada (no és d'estranyar amb les vinculacions que, per exemple, té el conseller Mas-Colell). I tot això ja ho venien fent fa anys, abans de la “famosa crisi”. Ara, els governants ens diuen “que no hi ha més remei” i s'ha de retallar els serveis socials, privatitzar la sanitat i l'ensenyament; i que això no és culpa dels bancs, ni de la burgesia, ni dels lladres de guant blanc; sinó que els “ciutadans hem estat per sobre de les nostres possibilitats”. Mentida! Aquesta és una de les noves mentides que ens volen colar, com aquella de les bondats del Pla Bolonya.

És per tot això, que hem de dir ben fort i clar que no ens els creiem, que no ens enganyin amb les seves paraules. No ens creurem ni les accions ni les declaracions que fan dia rere dia Anna Maria Geli, Francesc Xavier Grau, Andreu Mas-Colell, Artur Mas, José Ramón Bauzà, François Hollande, José Ignacio Wert, Mariano Rajoy, Durao Barroso, Angela Merkel o Christine Lagarde, etc. No ens les creurem, per que ells no volen el benestar pels estudiants i per classe la treballadora en general; ells volen accelerar, encara més, aquest engranatge del capital que fa que cada cop hi hagi més persones sense pràcticament res i quatre que s'ho embutxaquen tot.

És per això, que teníem i tenim raó. I per això mateix, hem de seguir amb la lluita que vam deixar molt amunt el curs passat. Hem de lluitar contra aquesta privatització que ens estan colant a la universitat, però també a la sanitat i en d'altres àmbits cada dia. Hem de lluitar contra l'augment de taxes i per una universitat pública i de qualitat al servei de les classes populars i no dels “mercats”. Hem de lluitar per a construir una universitat popular, antipatriarcal i catalana on els joves ens formem també com a persones compromeses amb la societat. Hem de lluitar contra la mercantilització de l'ensenyament i la precarietat laboral encara més forta arran de les últimes reformes. Hem de lluitar per la democratització dels centres d'ensenyament i fer front a l'estratègia universitària 2015 que ens volen imposar. En definitiva, hem de lluitar per a construir una universitat millor.

I com va dir Karl Marx, la pitjor lluita és la que no es fa. Potser ens podem equivocar, potser patirem algunes derrotes; però al final guanyarem. Ells ho saben i per això, cada cop ens ataquen i ens reprimeixen més. Guanyarem, i aconseguirem una educació com cal, en un país lliure, i en una societat pròspera i per a tothom; i no, al servei del capital.

Els estudiants combatius, que cada cop som més; vam tenir la raó, la seguim tenint i la tindrem. La història posarà cadascú al seu lloc, i aquest és el moment de lluitar.

Sergi

militant del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a la UdG

Defensar la universitat pública no és cap delicte: sobre el tancament indefinit del rectorat de la UdG, negociacions i propers esdeveniments.

En primer lloc cal recordar que l’ocupació del Rectorat de la UdG va tenir lloc durant la jornada de vaga del dia 22, just quan va finalitzar la manifestació d’estudiants, convocada per les Assemblees de Facultat i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). El dimecres 23 al matí va començar el tancament indefinit dels accessos a tot l’edifici exigint els següents mínims:

• Congelació de taxes, no a la pujada del 66%.
• Cap acomiadament.
• La insubmissió de la rectora a les retallades o la seva dimissió.
• El posicionament públic de la rectora a favor dels encausats de la UdG.
• Aturar la privatització: prou empreses a la universitat.
• Per la democratització de la governança de la UdG: no a l’aplicació de l’EU 2015, més transparència.

Davant d’aquesta acció, que ens va dotar de força, el rectorat va negociar amb nosaltres d’una manera que mai s’havia plantejat. Sobre això manifestem:

• Que en tot moment varem acceptar les negociacions i la mediació del síndic.
• Que vàrem arribar a desenvolupar i rebaixar les nostres demandes de mínims per tal de facilitar una solució.
• Que ha estat el rectorat de la UdG qui ha trencat les negociacions, tot i tenir un preacord marcat amb concessions de les dues parts.

Sobre les últimes declaracions de la rectora Anna Maria Geli, que busca crear un clima de tensió per tal de legitimar un futur desallotjament, utilitzant mentides i falses criminalitzacions exposem:

• Que acaben de trencar la promesa inicial de no enviar les forces de l’ordre a desallotjar-nos.
• Que oposarem resistència davant de qualsevol desallotjament, la nostra lluita és legítima i no cedirem davant del xantatge, l’amenaça i la coacció.
• Que el caràcter de la tancada indefinida és pacífic, seriós i reivindicatiu.
• Que defensar la universitat pública no és cap delicte, per tant la nostra acció és ben legítima.
• Que el nostre moviment va creixent després del suport explícit del Consell d’Estudiants i de les assemblees del PAS i del PDI. Ara ja no només som estudiants.
• Que fins que no es tanquin les negociacions amb el rectorat la tancada segueix tenint un caràcter indefinit.
• Que en cap moment hem retingut agents de seguretat, la convivència amb ells a l’interior és exemplar. Simplement en un cas puntual el relleu de l’empresa de seguretat privada va arribar molt més tard del que tenien previst.

Així doncs seguirem tancant els accessos de manera indefinida, fins que es tanquin les negociacions que el rectorat ha aturat, defensant una universitat pública!

Les retallades són violència, defensar el que és nostre no és cap delicte!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Girona 25 de maig de 2012.